En el silenci opressiu d’un soterrani ple de pantalles i càmeres ocultes, un home de quaranta i escaig anys, càmera frustrat i malabarista de líquids, vigila el món a través de lents digitals i analògiques.Davant l’avanç imparable de les màquines, ell no proposa resistència, sinó re- invenció. Però les seves idees xoquen contra la incomprensió d’aquells que l’escolten.En aquest laberint de connexions i aïllament, la veritat es desdibuixa com un mirall entelat: reflecteix imperis que ja no existeixen, guerres que ningú no recorda i un futur que ningú no sap pronunciar.