Un monòleg còmic sobre el teatre. Steven Berkoff és àgil, frenètic, desacomplexat, enginyós i molt divertit. I Els dolents de Shakespeare és un d’aquells textos davant els quals no pots fer altra cosa que treure’t el barret. Si el riure t’ho permet, és clar.
D’entrada, pot semblar que el personatge sarcàstic, carismàtic i irreverent sense nom que ens presenta Berkoff en aquest monòleg i que no triga ni deu minuts a ficar-se el públic a la butxaca ens està parlant d’ídols, i de mitomanies. I de fet, en part, l’obra ens parla d’això. L'ombra allargada del geni de Shakespeare, de la grandesa dels millors actors que l’han interpretat a llarg de la història, serveix a Berkoff per reflexionar sobre com rebem en herència les grans figures i tradicions. Com les idolatrem, les idealitzem o, per contra, les acabem rebutjant justament pel que representen. L’obra comença parlant de teatre, però de seguida entreveiem la dura crítica social i política que s’amaga al darrere.