Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

La Danzaora neix en el límit, entre el que se sosté i el que s'abandona, entre l'arrel i el vertigen. No balla una forma, sinó una memòria que es transforma. Cos que recorda, cos que inventa. En la seva dansa habiten silencis que parlen més que qualsevol paraula, el dubte i la certesa de ser moltes i una sola. La Danzaora busca el seu nom en el moviment, i en cada gest es reconeix —i es perd— una altra vegada.