Cors, desitjos, gomes, dolor, fum, techno, trets, nocturnitat, traïdoria... Perdó és una declaració d'amor i odi a la dansa. Una peça que explora en els límits: de la creació artística; del ballar; de la llibertat de l'intèrpret en escena o la seva relació amb el públic; de la incomoditat i també d'unes gomes de pollastre. Els límits com a manifest artístic o com un espai privilegiat per a la sorpresa i la provocació, on el bonic pot convertir-se en grotesc o en una mostra de vulnerabilitat.