Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

Basada en una experiència personal recollida en l’exitosa novel·la que porta el mateix títol, l'obra pretén mostrar com el trastorn mental pot ser una bona manera d’arribar a la salut mental i al sentit profund de la vida. Fora de grandiloqüències, el sentit acumulatiu i introspectiu del format de monòleg permet mantenir l'espectador/a en l'àmbit sensible, defugint l'argumentació teòrica i la representació empaquetada habitual en el discurs públic (compassió, idealització, por). L'objectiu no és guanyar l'opinió políticament correcta sobre la necessitat de la inclusió de persones amb neurodivergència ni compadir l’entorn que pateix. La intenció és generar una explosió còmica, dramàtica i, en definitiva, emocional, sobre quin és el sentit de la vida i què vol dir estar boig.