Escenari. Cartellera dels Espais Escèncis Municipals

La Sonata per a violoncel i piano n.3 en la major op. 69 de Beethoven i la Sonata “Arpeggione” en la menor D. 821 de Schubert són dues de les principals obres que representen el binomi cambrístic violoncel-piano. Aquestes dues obres manifesten la sortida del classicisme i l’entrada al romanticisme respectivament. Són, per tant, obres d’un període de transició ric en recursos i evolució del llenguatge. Les uneix també que ambdues obres van ser escrites quan la sordera de Beethoven i la depressió de Schubert van començar a fer estralls en les seves personalitats, i es pot escoltar en les seves obres tant el dramatisme del moment que vivien com l’esperança que els mantenia aferrats a la vida. “Sota el mateix cel” és un programa que consta de dos compositors que malgrat viure a la mateixa ciutat, sota el mateix cel, mai es van conèixer. Revolucionaris en el seu llenguatge, han deixat empremta com a genis de la composició.